A                                     C#m
Als matins, a ciutat, quan l'aigua es queixa
      D                      A 
Als milions d'aixetes de les cases
                            C#m
Va rebotant la son entre parets
  D                          E 
I va esmicolant-se, va esmicolant-se

Am                                   E 
Mentre els ulls mig tancats no veuen res
    Am                      E 
S'enrotllen i criden les persianes
       Dm 
Quan encara és fosc a les finestres
                                           E 
És l'hora en què el gran buit ens omple el cap

A                             C#m
Soroll somort de cotxes i autobusos
         D                   A 
I alguna veu que sorgeix rogallosa
                          C#m
Arriben lentament a les orelles
   D                         E 
El so ajuda la llum a fer-se dia

Am                           E 
Al metro el baf o la pudor somien
    Am                           E 
I a poc a poc s'entelen tots els cossos
   Dm
Es veuen moltes cares de filòsofs
                                   E 
Cristall endins del cansament dels homes

A                              C#m
Cada moment es viu amb la renúncia
           D                        A 
D'altres moments que no vindran mai més
                                  C#m
Ho has sabut sempre i ara també ho sents
     D                           E 
Groc és el temps de totes les nostàlgies

A                                     C#m
Als matins, a ciutat, quan l'aigua es queixa
   D                                       A 
És l'hora en què el gran buit ens omple el cap
                        C#m
El so ajuda la llum a fer-se dia
D                                  E 
Cristall endins del cansament dels homes

A                                      C#m
Als matins, a ciutat, quan l'aigua es queixa