E   Em


E
Nosaltres sabíem
     F#m
d'un únic senyor
   E
i vèiem com

esdevenia

gos.




Envilit pel ventre,
     F#m
per l'afalac al ventre,

per la por,
   E
s'ajup sota el fuet

amb foll oblit

de la raó

que té.



          F#m
Arnat, menjat

de plagues,
       G#m
sense parar llepava
      F#m
l'aspra mà

que l'ha fermat
              E
des de tant temps

al fang.



          F#m
Li hauria estat

senzill de fer
         G#m
del seu silenci mur

impenetrable, altíssim:

   F#m
va triar
                   E
la gran vergonya mansa

dels lladrucs.




            F#m
Mai no hem pogut,

però, desesperar
            E
del vell vençut
    F#m
i elevem en la nit
           G#m
un cant a crits,
            F#m
car les paraules vessen

de sentit.
               E
L'aigua, la terra,

l'aire, el foc

són seus,
     F#m
si s'arrisca d'un cop
         G#m
a ser qui és.


             F#m
Caldrà que digui

de seguida prou,
            E
que vulgui ara

caminar de nou,
   F#m
alçat, sense repòs,

per sempre més
                G#m
home salvat en poble,

contra el vent.


           F#m
Salvat en poble,

ja l'amo de tot,
          E
no gos mesell,

sinó l'únic senyor.

            F#m
Mai no hem pogut,

però, desesperar
           E
del vell vençut.

          F#m
Mai no hem pogut,

però, desesperar
            E
del vell vençut.