F#m 
Quins tan segurs consells vas encercant,
                                     D 
cor malastruc, enfastijat de viure,
        G  
Amic de plor e desamic de riure?
                  F#m 
¿Com soferràs los mals qui et són davant?

Acuita't, doncs, a la mort qui t'espera.

E per tos mals te allongues los jorns:
          G  
aitant és lluny ton delitós sojorns
    F#m 
con vols fugir a la mort falaguera.

Braços oberts és eixida a carrera,
            G                       F#m 
plorant sos ulls per sobres de gran goig.

Melodiós cantar de sa veu oig,
        G                      F#m 
dient: "Amic, ix de casa estrangera.

En delit prenc donar-te ma favor,

que per null temps home nat l'ha sentida,
         F#m 
car jo defuig a tot home que em crida,
         F#m 
prenent aquell qui fuig de ma rigor".

Ab ulls plorant e cara de terror,
                                      D 
cabells rompent ab grans udolaments,
           G  
la Vida em vol donar heretaments
                         F#m 
e d'aquells dons vol que sia senyor,

cridant ab veu horrible i dolorosa,

tal com la Mort crida al benauirat
                   G  
(car si l'hom és a mals aparellat,
          F#m 
la veu de Mort li és melodiosa.
La veu de Mort li és melodiosa)

Null hom conec o dona a mon semblant,
que, dolorit per Amor, faça plànyer;
       G  
jo són aquell de qui es deu hom complànyer,
                    F#m 
car, de mon cor, la sang se'n va llunyant.

Llir entre cards, l'hora sent acostada
    G                    F#m 
que civilment és ma vida finida:
puix que del tot ma esperança és fugida,
        G                             F#m 
ma arma roman en aquest món damnada.
                                     (D )
Ma arma roman en aquest món damnada.